Església de Martorelles
Any de Construcció: 1956
Plaça de l’Església 1, Martorelles
Església de Sant Joaquim de Martorelles.
Martorelles es va quedar sense església quan es separà de Santa Maria de Martorelles.
La construcció d’aquest temple va ser molt llarga i difícil. Es va iniciar la seva planificació l’any 1929, com indica la notícia de La Vanguardia que es reprodueix a continuació.
Joaquim Pont i Puig va cedir el terreny per a construir-la, d’aquí prové el nom del temple.
Va estar en construcció de 1956 a 1959.
Es va iniciar el projecte per iniciativa de mossèn Josep Paituví.
Per a portar a terme tota l’edificació van ser necessàries les aportacions econòmiques i col·laboracions de gran part de la població de Martorelles.
El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, malgrat que les obres no estaven finalitzades.
Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia, moment en què va ser inaugurada.
Està situada sobre un turó i això la fa molt visible.
Documentació de l'època
14 de juny de 1956, primera pedra de l'església
Trets característics
Façanes
Façana Posterior
Originalment, s’hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que, a causa del desnivell, la nova entrada es situa a l’est.
A la façana de ponent s’hi adossa la rectoria.
L’acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.
Façana Lateral
El temple té una nau central i dues de laterals, i el desnivell que existeix entre elles permet d’il·luminar l’interior amb els vitralls que hi ha sobre les capelles i representen els Sagraments i l’escut de la vila de Martorelles.
Interior
Es tracta d’un edifici modern, construït amb maó com a material bàsic; és de planta basilical de tres naus amb absis de planta quadrada, com la del campanar.
La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser.
Vitralls
Nou estil construint esglésies
Mariano Romaní va construir nombroses iglésies, però la majoria es van edifica durant els anys quaranta. Es poden diferenciar trets estructurals en ambdues fases.
El canvi d’estil de Mariano Romaní de construcció d’esglésies a partir dels anys cinquanta va consistir en passar de la importància de la fusta d’esglésies anteriors (per exemple, a Sant Fost) a donar preponderància al vidre i la llum. Potser, aquesta evolució va venir provocada per la reconstrucció de la Rosassa de la Basílica de la Mercè que es va realitzar sota la seva supervisió i l’art de Buenaventura Ubach. Aquesta obra es va inaugurar l’any 1956 (esquerra). Aquesta data va ser l’inici de realització de projectes de l’església de Martorelles.
Mariano Romaní es va saber adaptar molt bé a les característiques orogràfiques del terreny a Martorelles. Com l’església havia d’estar situada a sobre d’un turó, podia aprofitar perfectament la llum durant tot el dia i, per això, era molt important posar vitralls a la façana est, sud (la principal) i oest.
A finals dels anys cinquanta, Mariano Romaní va fer el projecte de l’església de Sant Joan Bosco de la Meridiana (dreta), que finalment no va portar a terme, però que estava ideada per fer un homenatge als vitralls de grans dimensions.
En aquests anys cinquanta estava immers en obres de grans dimensions de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona: Els edificis dels carrers Guipúscoa/Treball/Selva de Mar/Huelva i Concili de Trento, el grup de cases de Salvador Anglada/Numància/Passeig Serra i Arola/ Plaça de Sans i l’actual Passeig Tarradelles, i els blocs d’habitatges entre la Plaça Eivissa i el carrer Tajo.
