El juliol de 1924, Mariano Romaní va obtenir el títol d’Arquitecte per la Universitat de Barcelona, consolidant la seva formació i preparant-se per a la seva carrera professional. Un any més tard, va participar amb Jaume Santomà en el concurs per al projecte del Palau Nacional, un edifici emblemàtic de l’Exposició Universal de 1929. Tot i ser els arquitectes més joves que competien, van ser guardonats amb un meritori segon premi, reconeixent el seu talent i la seva capacitat per a crear projectes innovadors.

Aquest èxit inicial va impulsar la seva carrera i va obrir les portes a nous desafiaments i oportunitats en el camp de l’arquitectura, on Mariano Romaní va deixar una empremta significativa, especialment a Sant Fost de Campsentelles, on va desenvolupar gran part de la seva obra. La seva trajectòria professional va estar marcada per la seva creativitat, la seva adaptabilitat als nous temps i la seva capacitat per a integrar-se en l’entorn urbà i social.

La figura de Mariano Romaní és un exemple d’arquitecte que va saber connectar amb les necessitats de la seva època, promovent un modernisme que anava més enllà de l’estètica compromès amb la millora de la qualitat de vida de les persones. El seu llegat arquitectònic continua viu a Sant Fost i en altres llocs on va deixar la seva empremta, recordant-nos la importància de preservar i difondre el patrimoni arquitectònic per a les generacions futures.