Església de Sant Fost
Any de Construcció: 1941
Plaça del Canonge Doctor Rifà, Sant Fost
El 7 d’abril de 1940 es va posar la primera pedra del nou edifici parroquial.
El 31 d’agost de 1941 es va fer la inauguració del nou temple no totalment acabat (tenia les parets mestres), dissenyat per Mariano Romaní. Per la seva construcció havia col·laborat tot el poble en múltiples facetes i s’havien fet diferents tómboles.
El 25 d’agost de 1942 es va inaugurar l’absis i l’altar.
L’1 de setembre de 1944 ja estava construïda la Rectoria.
El 21 d’agost de 1945 es van inaugurar els campanars i els altars laterals.
El 10 d’abril de 1955 es va acabar l’enteixinat (artesonado) central. Va ser una obra espectacular per la seva qualitat i la quantitat de bastides que es van necessitar. Es creu que el seu autor va ser Charles Collet. El 24 de juny de 1956 el va inaugurar el bisbe Modrego.
El 20 de juliol de 1958 es van fer els enteixinats laterals
El 1960 es va col·locar el mosaic a la part interior de l’església
El 21 de juliol de 1963 es va inaugurar el presbiteri i l’altar actual
El 26 de juliol de 1964 es va beneir la figura de Sant Faust obra de Josep Ricart
L’1 d’agost de 1967 es va consagrar l’altar.
L’església té planta basilical amb tres naus (la central més ampla) separades per
columnes. El seu absis és circular amb quatre finestres troneres i altar massís
de marbre (construït el 1963 però consagrat el 1965). Aquest altar va ser un
dels primers de l’arxidiòcesi pensats per poder celebrar de cara al poble.
El campanar és rectangular amb finestres troneres. La rectoria està adossada.
Documentació de la inauguració de l'església el 31 d'agost de 1941
Altres fotografies posteriors a la inauguració del temple de Sant Fost
L’església es va donar per totalment acabada (amb l’atri o pòrtic) el 8 de juliol de 1978 (visita de l’arquebisbe Jobany). El pòrtic és obra de l’arquitecte Josep Maria Defaus. L’atri es va construir en menys d’un any.
Enteixinat del sostre de l'església
A la foto del Projecte realitzat per Mariano Romaní el 1940 es veu el Disseny de l’enteixinat tan característic d’aquesta edificació. Es mostra el desig de l’arquitecte de tenir l’interior de l’església pintat al fresc.
El text periodístic de 1956 ratifica la inauguració de l’enteixinat del sostre de l’església el mateix dia que es va posar la primera pedra de l’església de Martorelles, també construioda per Mariano Romaní.
Els sis travessers de l’església de Sant Fost transcriuen en llatí 6 de les 7 peticions del Parenostre en els travessers per les dues cares des de l’altar a la porta d’entrada:
Pater noster, qui es in caelis:
sanctificetur Nomen Tuum;
adveniat Regnum Tuum; (1)
fiat voluntas Tua, (2)
sicut in caelo, et in terra.
Panem nostrum cotidianum da nobis hodie; (3)
et dimitte nobis debita nostra, (4)
sicut et nos dimittimus debitoribus nostris;
et ne nos inducas in tentationem; (5)
sed libera nos a Malo. (6)
Les diferents biguetes verticals i en angle estan decorades amb elements figuratius simbòlics relacionats amb el missatge del travesser i s’inclouen elements vegetals similars. L’enteixinat del sostre està format per quadres amb motius geomètrics:
1.- La creu de Crist en el centre i una serp
2.- Els dits del Pantocràtor en el centre i un vaixell sobre el mar amb núvols
3.- Un sol en el centre amb un cistell ple de pans i unes fulles de parra amb raïms
4.- Una Font amb sortidor en el centre i les balances de la justícia i un cor
5.- Una xemeneia amb fum en el centre i uns lleons als costats
6.- Un colom en posició descendent amb les ales obertes i una àncora amb peixos.
Es diu que l’enteixinat de l’església de Sant Fost va ser obra del suís Charles Collet que va viure gran part de la seva vida a Barcelona. La seva dona, Eugénie Millioud era coneguda per Ninon Collet i exposava sovint amb Charles.
Similituds de l'enteixinat de l'església de Sant Fost amb altres temples
Les dues primeres imatges mostren el Project de l’interior de l’església de Santa Maria del Taulat (Poblenou) realitzat per Mariano Romaní el 1946.
En aquesta església estan representades les 7 peticions del Parenostre: santificació del nom, arribada del regne diví, realització de la voluntat divina, rebuda del pa diari, perdó de les ofenses, lliurament de la temptació i lliurament del mal.
L’enteixinat de l’església de Sant Fost també té una gran similitud amb l’església de les Santes Juliana i Semproniana de Sant Adrià de Besòs (inaugurada el 1955) on hi ha obres de Charles Collet.
La última d’aquestes fotografies mostra el màxim exemple de sostre “d’armadura de par y nudillo” mudèjar o gòtic que és la catedral de Terol. La decoració és figurativa, vegetal i cal·ligràfica
Altres joies de l'església
Elements importants del temple són: l’estàtua de Sant Faust màrtir, l’altar de la primitiva església de Sant Fost amb inscripcions dels segles X i XI gravades sobre marbre romà i el Sant Crist de la Capella del Santíssim.
El crucifix en bronze que presideix l’altar és de l’escultor Subirachs (1971). A la dreta de l’arc triomfal hi ha la imatge de Sant Faust, soldat màrtir de Còrdova, de Josep Ricart i va ser pagada per la família Torrents-Llorens. El sant Crist és obra de Camps i Arnau.
En el primer pòrtic està l’ara de l’altar romànic de la primitiva església. És un fragment de marbre d’una cornisa d’un edifici monumental del segle I o II d JC que va servir d’altar a l’església del segle X i a la del segle XI. Estan gravades les signatures dels assistents a ambdues consagracions.
L’església també conserva un calze de l’any 1582.
El 2014 es va inaugurar i beneir una reproducció a escala natural del retaule gòtic de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, del segle XV, l’original del qual es troba al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Representa el martiri de Sant Cebrià. Aquesta reproducció es va col·locar a l’altar major.
